En primer lloc parlaré sobre Smith i la seva obra magna " La riquesa de les nacions". Smih presenta aquest llibre per demostrar les grans desigulatats que hi havien en el treball tant en la qualificació de la gent, com en els seus salaris per diferents feines, les qualificades i les ordinàries i dins de les darreres: les més especialitzades i les comunes. Les diferències que es feien políticament a tot Europa i les que, per tant, feien totes les empreses que volien treure'n el màxim profit.
A més, Smith veu la intruducció de la tecnologia com a positiva però considera que el més important no és el capital físic sinó el capital humà , les persones . Ell deia que s'hauria d'invertir en l'educació dels treballadors ja sigués un mateix o la pròpia empresa per després donar més beneficis a les empreses.
Per entendre tot això ens hem de posar en context i és que Smith va viure la primera revolució industrial de ple, és a dir, el canvi de la vida sense tecnologia i més de camp a les citutats industrialitzades. És més, ell anava més enllà i veia la bona industrialització, on el més important era la producció, la manera de produir i aquesta era per tasques, per especialitzacions.
Castells en el seu llibre també fa referència a la primera revolució industrial i ho fa dient que aquesta va comptar amb l'ús de la informació , aplicant i desenvolupant el coneixement ja existent i no és fins mil anys més tard on la importància recau en el coneixement científic. jo entenc aquí el que ja mencionava Smith en la primera, pot ser??o no té res a veure?
En segon lloc la lectura de Blaug ens convida a fer una volta per la crisis de l'escola, és a dir, a anar fins els anys 70' i veure com totes les polítiques d'economia de l'educació es quedaven en res. Ja que segons aquesta lectura l'educació si que serveix però no és suficient, és a dir que apart de veure el teu currículum, la teva credencial a l'hora de trobar o buscar feina es tindran en compte molts altres factors. Blaug en aquesta lectura ens vol fer veure com la teoria del capital humà de Becker al 1930 no ho era tot. Becker deia que els estats si volien més desenvolupament en els seus països havien d'invertir en l'educació, que això els faria ser més forts. Però uns anys més tard es va veure com amb això no n'hi havia prou.
Primerament es tindrà en compte la socialització, és a dir, allà on t'hagis educat sortiràs amb un futur encarrilat cap als estudis o cap a la classe obrera. Això ho podem veure amb la segregació encara ara que es fan a les escoles, on segons els teus atributs, les tves qualificacions t'encaren cap a la formació professional o cap a batxillerat, és molt trist que avui per avui passin fets com aquests però casa nostra n'és un clar exemple, això Blaug també ho anomena hipòtesi de selecció. Que tant es fa a les escoles, en un primer moment, com després a les feines, que el primer que miren és el títol i un cop dins les habilitats.
En segon lloc ens assenyala les promocions en el mercat laboral intern, és a dir el fet que a les empreses els surt molt més rentable promocionar a algú de l'empresa que ja coneixen i no a una persona de fora, ja que el procés de selecció seria molt més car.
En tercer lloc, ens parla de la pròpia segmentació que es fa en els mercats laborals, és a dir la diferenciació depenent de quin nom tinguis o d'on vinguis. El que ja es fa a les escoles. a més també ens parla de les formacions que fan les empreses que aposten per una més específica en comptes de més general, ja que les específiques dificultaran la teva marxa i la general podries aplicar el coneixement en qualsevol altra empresa.
En quart lloc, parla del contracte laboral incomplet, l'anomena així ja que diu que en aquest només si negocien les hores que treballaràs i el que cobraràs, però mai hi surten totes les exigències que et vindran al darrere d'aquest.
Ja per acabar, Blaug, ens recalca que si observem bé tots aquests factors o paràmatres ja ens podem donar per contestats a l'hora de preguntar-nos si l'educació per si sola ens farà ser més productius i més ben pagats. A part de l'educació, que és molt important, ja hem vist que hi intervenen molts d'altres factors.
Aquesta lectura ha sigut molt densa i complicada, va anar molt bé comentar-la a classe absns de fer el comentari.
Benvolguda Mireia, relaciones bé Castells amb el que Smith implicitament vol dir. Destaques bé els elements complementaris de la lectura de Blaug sense oblidar però que l'educació és la base. Un apunt només. La teoria del capital humà de Becker és de 1964.
ResponderEliminarSalutacions cordials, Òscar