Comentari 2...La universitat és una fàbrica d'aturats??

La lectura que hem fet en aquest segon comentari ha anat dirigida totalmente a les últimes sessions de classe.

Els dos autors que vam comentar en la diapositiva nº12 són els mateixos que ara hem llegit, per tant podem dir que la visió que tenen a l’any 1979 des d’una perspectiva burgesa és que la universitat era una fàbrica d’aturats perquè hi accedia molta gent i no tots/es aquesteres, que hi accedien la finalitzaven amb éxit.

Ells donen un ventall de suggerències per l’acció, fan un anàlisi de les conclusions i una profundització en el tema.

Com a suggerències per a l’acció ens diuen que s’ha d’actuar sobre l’oferta i reorganitzar el el sistema ja que les universitats comences a masificar-se però només en carreres més curtes i més pràctiques, deixant de banda les carreres que són més llargues i més teòriques. Proposen que es faci la selectivitat en certes carreres i que s’augmenti unes 10 vegades la matrícula. És a dir, elitizar la universitat, no???Per tal que només hi accedeixin les classes més benestants.
Per un altre costat també suggereixen que l’oferta pública i la privada dins el món laboral hi puguin accedir més nois i noies amb estudis, que ampliin la seva oferta. Segons ells l’oferta pública hauria d’acullir molta més gent de medicina, educació, serveis, cultura i investigació cintífica. I, el privat l’hauria d’incentivar el públic perquè recaptéssin a aquests estudiants acabats de sortir, quina barra, no?Una mica és el que passa avui per avui, que tothom ens pensem que el sector públic ens pot fer sortir d’aquesta crisi i no és així, ja que ells tampoc tenen res si nosaltres no tenim, així que clar que a d’ajudar però no a totes les empreses d’igual manera, no???

En segon lloc treuen les conclusions pertinents al fet que la universitat estigui tan massificada i pugui arribar a esdevenir una fàbrica d’aturats. Diuen que en gran part l’augment de places a la universitat és per les dones que ara hi accedeixen i, a més, l’accés encara a carreres com Arquitectura és més nombrós que no pas als estudis més humanístics. Afirmen, però que al 1973 si que hi ha un boom de les carreres més de lletres, per què??? A què és degut???

Amb tot, asseguren que les dones eren més constants en els estudis i les que no acaben era perquè havien d’anar a atendre les “labores”, així com els homes de classe obrera que abandonaven perquè no s’ho podien pagar.

Finalment, també exposen que la població activa, aquelles persones que bé treballen o bé poden accedir al mercat laboral, augmenta en les dones amb estudis. I que la gran majoria accedeixen al funcionariat des de les carreres de salut i educació, en canvi, les enginyeries ja quedaven llavors com una assignatura pendent a Espanya. L’atur augmenta i molt en els sectors dels serveis i la contsrucció i no tant en feines que es necessitava un cert nivell d’estudis.

Llavors, quin incovenient veien a la universitat?? Ja es va veure llavors que els estudis o l’estudiar era una inversió a llarg termini, un cost d’oportunitat, ja que deixes de guanyar ara el que després pots arribar a doblar o, simplement, recuperar. A més, ja es veia, intueixo que la gent qualificada era molt necessitada per poder tirar endavant el país, per sortir del sector serveis al que sempre s’ha dedicat Espanya, sobretot amb el turisme, que ja ha anat bé, però que quan arriba una crisi és molt perjudicial. No sé si m’explico, molts economistes es queixen que Espanya li costarà molt sortir de la crisi actual perquè la nostra indústria més forta està dedicada i enfocafa al sector serveis i ara fa falta gent per innovar i sobretot amb estudis i qualificada per aquestes feines, però això no és molt similar al què va passar al 73’??Per què hem hagut d’esperar a tornar-nos a caure? No es podia haver arreglat llavors?? I ara, estem buscant les mesures pertinets per què no tornem a carure en el mateix parany??

Bufff, masses dubtes m’ha generat aquesta lectura...

Per cert, sé que no és excusa però no he sabut relacionar aquest comentari amb el llibre que estic llegint, ja que amb Castells estic en el fantàstic món de la revolució industrial i tota la revolució d’aquell moment i crec q no s’adiu gaire amb tota aquesta parrafada...Espero en el proper poder fer una relació molt més a tres bandes.

"Windows 7"

El Nou llançament de Microsoft fa més explícit el que expliquem i parlem cada dia a classe. El nou "Windows 7"està ja a la venta amb totes les noves prestacions.

Un revolucionari a la cuina, increible, volen fer entar un ordinador tàctil a la cuina, quantes vegades s'haurà de netejar la pantalla???i què volen vendre amb això?? a les dones, potser??? A més, per molt bé que estigui aquest nou programa molts experts en el terreny de la informàtica asseguren que és una copiada d'Apple...

Innovació si, però en temps de crisi tot és estratègia de mercat???

Per més informació us penjo la notícia aquí...

Primer comentari relacional: "Tasca difícil".

Des del primer dia de classe que ens vàrem començar a endinsar en el món de l’economia. Però no tota classe d’economia, sinó aquella que repercuteix diàriament en les nostres vides, aquella que podem veure reflectida en el dia a dia. Aquest fet ens ha conduit a debatre dia a dia, notícies que escoltàvem a la ràdio, que llegíem als diaris o que simplement ens preocupaven, com l’Euribor de les nostres hipoteques o les noves polítiques sobre els impostos.

Treballant en aquestes polítiques hem entrat en la màquina del temps i hem pogut comprovar que aquestes no són tan noves com creiem. la primera relació que n'he extret de la classe, el dossier i del llibre que estic llegint de Manel Castells “ La era de la informació, Vol. I” és la crisi que es va patir quan Afganistan va tancar l’aixeta del petroli a la dècada dels 70’. En aquells moments va haver-hi una forta pujada dels preus del petroli i, per tant, una forta amenaça d’inflació constant de tots els preus en general. S’havien de prendre mesures i realitzar una reforma d’estructuració de la economia. Aquestes van passar per globalitzar els mercats, enfundar la lògica capitalista ( treure els màxims beneficis del treball i el capital), intensificar la productivitat ( just in time, produir només allò que es demana en el moment en què es demana) i un recolzament Estatal per augmentar la productivitat i fer més competents les economies nacionals.

Un altre fet relacional entre les tres fonts de documentació i coneixement és el naixement d’internet , la societat en xarxa i la societat d’informació:

En primer lloc, els inicis d’internet, com ja vam parlar a classe van ser purament militars, volien una línia que ningú pogués interceptar i per això no en podia haver només una sinó moltes. Aquestes xarxes de relació, que no es van veure prou eficients pel departament de defensa, han sigut avui en dia l’element clau de la revolta estructuracional. M’explico: a partir de totes aquestes vies el coneixement s’ha fet extensible a tothom i això ha provocat la revolució en els mercats globals, en la investigació, en el coneixement, en els descobriments, això és la nova societat de la informació on tots obtenim el coneixement connectats en xarxa. Finlàndia va veure aquesta revolució en els mercats com a una aposta segura per invertir-hi i molt, i d’això ja fa 35 anys. Van invertir en gent amb Graus d'estudis superiors, gent que aportés innovacions en el seu país per poder-les exportar després, aquí és on es veu com la revolució tecnològica aportarà més feina però a aquells més qualificats, amb més estudis. Una cosa semblant va passar a Xina ja fa molts anys, segons explica M.Castells en el seu llibre: “ Xina al 1430 tenia un munt d’invents per l’època en la què vivien, anaven força avançats, però la burocràcia ho va veure com un mal per la societat, es temien les revoltes dels ciutadans i ho van frenar, us imagineu com seria Xina ara???” Amb això també tenim un exemple claríssim de l’estatisme (on el control de l’excedent el té l’Estat) i de la societat dual, on les diferències entre gent amb estudis i sense estudis cada cop s'eccentua més a l'hora d'accedir al món laboral.

En segon lloc, la societat de la informació, on tothom té accés a aquesta informació i al coneixement i que, per un altre costat, també fa molt més gran la diferenciació dels qui encara no la tenen. Aquesta societat és en la que estem immersos ara mateix, hem de ser conscients que les noves tecnologies ja són el pa de cada dia, el plat que cada dia ens posen a taula i de les que hem d'aprendre molt, sobretot en el terreny educatiu per poder avançar, per fer una societat més innovadora i més crítica amb tot el que té davant. Aprendre per conèixer, per saber diferenciar allò que és útil del que no ho és i aprendre a utilitzar i a recorre a tots els recursos que les noves tecnologies ens brinda per tal de dur a terme les polítiques educatives en les que ens trobem. Com deia Castells en la roda de premsa: " si els alumnes/as tenen internet i l'escola també, que no quedi només en què en tenen, sinó que s'uneixin"!

Motivar als alumnes/as per tal que obtinguin coneixement i per tenir ganes de obtindre'l és evident que és la nostra feina , però les polítiques educatives i les reformes han de ser des de la nostra posició, a peu d'aula, i no des dels despatxos!

Primer comentari!!!!

- Quin creieu que ha de ser el paper de l’educació en la Societat de la Informació?

L'educació en tot procés innovador ha d'estar a l'alçada de les circumstàncies, és a dir, que poc a poc i amb coneixement del que se'ns venia a sobre havíem de dissenyar plans d'estudi que s'adaptéssin al temps.

Com tots sabem és molt difícil fer lleis educatives noves i més que és consolidin , ja que aquestes venen imposades pel govern i, per tant, canvien les lleis com de partit que governa.

L'educació ha de fomentar aquesta nova societa de l'informació, però no només això sinó que s'ha d'arribar a la maduresa i responsabilitat d'aquesta informació, és a dir, és molt cò,ode tenir tota aquella informació que volem a la xarxa, però hem de saber d'on bé, de quina font prové i si aquesta és fiable o no....S'ha d'aconseguir l'ús més regulat.

- Quines parts del programa us semblen més interessants? Perquè?
Realment cada part té el seu què, ja que per una persona com jo que l'únic que sap d'economia és a nivell d'usuari, doncs saber què volen dir molts conceptes m'obrirà moltes portes per saber-ne més.

Si que sempre pensem que el primer bloc és interessant perquè parlarem de conceptes i de fets que intervenen en les nostres vides diàries, però és evident que hem de saber d'on vénen aquests conceptes i això ho veurem al Bloc 2.

Per acabar, serà també molt interessant veure totes les reformes que han passat i les que estan entrant, ja que com a educadores hem de saber d'on partim i sobretot cap a on anem.

- Què espereu aprendre'n d’aquesta assignatura?

Espero aprendre tot allò que, com ja he dit al principi, fins ara no entenia. Espero que em prenguin una mica menys el pél quan llegeixo els diaris o quan senti els meus governants parlar, ja que com que de moltes coses no en sabem ells parlen i parlen i nosaltres assentim amb el cap.

M'agradarà veure com s'evalúa els professors i saber si unes altres oposicions són possibles, ja que no confio gens en el nostre sistema d'oposicions. Crec que tots nosaltres tenim un paper tant important en el terreny educatiu que hauríem de ser avaluats molt més i no seleccionats un cop a la teva vida...Formació i avalució permanent.