Comentari 4..més educació i més economia!

És suficient l’educació??segons Levin i Kelley l’educació, la formación d’una persona al llarg de la vida és molt important però no detterminant, ja que no per més estudis que tinguis seràs la persona més competent a l’hora d’entar al mercat laboral. T’ajudarà, evidentment, però necesites certs factors complementaris per poder ser competent en tots sentits.
Avui més que mai els que som mestres exercim la tasca de fer competents als nostres alumnes/as, no???Segons les competències bàsiques tots els nens i totes les nenes al finalitzar la formació obligatòria han de ser competents en...les competències comunicatives, competències metodològiques ( matemàtiques, tractament de la informació...), competències personals ( d’autonomia i iniciativa) i competències específiques centrades en conviure i habitar el món.
Tot això els mestres ho hem de trballar des de l’escola, des de treball cooperatiu, entre tots i totes, aquell treball en el que tots i totes som partíceps, peren decicions i tirem la feina i els aprenentatges endavant.
Els dos autors venen a dir el mateix que amb les competències ( factors complementaris), és a dir, que l’educació ha de servir per complementar el fet de ser més crítics alhora d’anar a votar, decidir i pensar, per donar igualtat d’oportunitats... però ho reflecteixen als anys 80 als EUA on l’educació es veia com el “kit” per tirar el país endavant, deien que si tenien més educació s’igualarien a altres països europeus o al Japó i que farien que el seu fos molt més fort. Ells demostren com una empresa japonesa instal·lada als EuA és més productiva perquè aprofita més el que té, és a dir, dóna molta més confiança als treballadors, ells no treballen en cadena, sinó que treballen en equip, tots decideixen coses, treballen just en el temps, tots reben formació i el resultat final surt entre tots, no perquè cada un hagi participat en una petita part d’un procés en cadena, sinó perquè tots/es han participat en tot ell.
Pel que fa al segon text, el d’en Navarro, “ La mal enomenada reforma del “xec escolar” a Suècia, ens convida a fer una visita a les reformes educatives i les lleis educatives de Suècia versus la que ens volien col·lar a nosaltres quan Artur Mas es va pesentar a la presidència de la Generalitat al 2006.
Navarro, fa un repàs de com han sigut les reformes educatives des de finals dels 80’ a Suècia. Es veu clarament que a Suècia aposten per l’educació, per la bona educació, per la qualitat d’aquesta, però com a tot arreu, això depén de qui governi. Quan el govern va canviar de color a Suècia, aquests decideixen descentralitzar el poder de l’educació i el cedeixen a cada municipi. El Govern donava recursos però no deia en què se’ls havien de gastar, això impulsa que les escoles privades agafin pes, a més s’inventen el dret a l’el·lecció d’escoles per part dels pares per poder estalviar-se pressupost en educació. Donen als pares drets d’escollir l’escola a la qual volen portar al seu fill i diuen que l’Ajuntament ho financia, però no els hi donen en mà sinó que es donava a cada escola en funció dels alumnes que tenia. Per tant comença la competitivitat per fer que més alumnes/as vagin a la meva escola, fet que no s’havia produït mai abans. A més, aquesta privatització també fomenta que qui acabi escollin escola no siguin els pares sinó les pròpies escoles, llavors, on està el dret?? Per sort el fet de fer-la de cada municipi, fa que municipis que són governats per partits socialdemócrates vagin fent canvis progressius, per tal de tornar l’educació al seu lloc. No permeten que les escoles privades puguin escollir qui va a les seves escoles,tornen a fomentar l’igualtat d’oportunitats i l’educació de qualitat a tot arreu.
Tots aquests fets fan inviables qualsevol tipus de reforma semblant al nostre país, on l’educació privada és d’un 38% vers la de Suècia que només en té un 7% ( dades fins al 2003), on la variabilitat de la qualitat de l’educació és tan reduïda a Suècia i tan gran a Catalunya ( fins i tot, diu Navarro, el pitjor de Catalunya és molt pitjor que el pijor de Suècia),on el concepte de beca i d’educació per a tothom es remet a una juda i només per alguns ( i, encara gràcies)...per tots aquests motius i molts més era impossible poder impulsar una reforma, encara que fos mínima, com la de Suècia, ja que nosaltres estem a anys llum i més que ho esterem si no donem estavilitat a cap reforma educativa, ja que com ja sabem canviem tant de llei com de partit polític...penós!!!

Comentari 3...Smith i Blaug!!!

En primer lloc parlaré sobre Smith i la seva obra magna " La riquesa de les nacions". Smih presenta aquest llibre per demostrar les grans desigulatats que hi havien en el treball tant en la qualificació de la gent, com en els seus salaris per diferents feines, les qualificades i les ordinàries i dins de les darreres: les més especialitzades i les comunes. Les diferències que es feien políticament a tot Europa i les que, per tant, feien totes les empreses que volien treure'n el màxim profit.

A més, Smith veu la intruducció de la tecnologia com a positiva però considera que el més important no és el capital físic sinó el capital humà , les persones . Ell deia que s'hauria d'invertir en l'educació dels treballadors ja sigués un mateix o la pròpia empresa per després donar més beneficis a les empreses.

Per entendre tot això ens hem de posar en context i és que Smith va viure la primera revolució industrial de ple, és a dir, el canvi de la vida sense tecnologia i més de camp a les citutats industrialitzades. És més, ell anava més enllà i veia la bona industrialització, on el més important era la producció, la manera de produir i aquesta era per tasques, per especialitzacions.

Castells en el seu llibre també fa referència a la primera revolució industrial i ho fa dient que aquesta va comptar amb l'ús de la informació , aplicant i desenvolupant el coneixement ja existent i no és fins mil anys més tard on la importància recau en el coneixement científic. jo entenc aquí el que ja mencionava Smith en la primera, pot ser??o no té res a veure?

En segon lloc la lectura de Blaug ens convida a fer una volta per la crisis de l'escola, és a dir, a anar fins els anys 70' i veure com totes les polítiques d'economia de l'educació es quedaven en res. Ja que segons aquesta lectura l'educació si que serveix però no és suficient, és a dir que apart de veure el teu currículum, la teva credencial a l'hora de trobar o buscar feina es tindran en compte molts altres factors. Blaug en aquesta lectura ens vol fer veure com la teoria del capital humà de Becker al 1930 no ho era tot. Becker deia que els estats si volien més desenvolupament en els seus països havien d'invertir en l'educació, que això els faria ser més forts. Però uns anys més tard es va veure com amb això no n'hi havia prou.

Primerament es tindrà en compte la socialització, és a dir, allà on t'hagis educat sortiràs amb un futur encarrilat cap als estudis o cap a la classe obrera. Això ho podem veure amb la segregació encara ara que es fan a les escoles, on segons els teus atributs, les tves qualificacions t'encaren cap a la formació professional o cap a batxillerat, és molt trist que avui per avui passin fets com aquests però casa nostra n'és un clar exemple, això Blaug també ho anomena hipòtesi de selecció. Que tant es fa a les escoles, en un primer moment, com després a les feines, que el primer que miren és el títol i un cop dins les habilitats.

En segon lloc ens assenyala les promocions en el mercat laboral intern, és a dir el fet que a les empreses els surt molt més rentable promocionar a algú de l'empresa que ja coneixen i no a una persona de fora, ja que el procés de selecció seria molt més car.

En tercer lloc, ens parla de la pròpia segmentació que es fa en els mercats laborals, és a dir la diferenciació depenent de quin nom tinguis o d'on vinguis. El que ja es fa a les escoles. a més també ens parla de les formacions que fan les empreses que aposten per una més específica en comptes de més general, ja que les específiques dificultaran la teva marxa i la general podries aplicar el coneixement en qualsevol altra empresa.

En quart lloc, parla del contracte laboral incomplet, l'anomena així ja que diu que en aquest només si negocien les hores que treballaràs i el que cobraràs, però mai hi surten totes les exigències que et vindran al darrere d'aquest.

Ja per acabar, Blaug, ens recalca que si observem bé tots aquests factors o paràmatres ja ens podem donar per contestats a l'hora de preguntar-nos si l'educació per si sola ens farà ser més productius i més ben pagats. A part de l'educació, que és molt important, ja hem vist que hi intervenen molts d'altres factors.

Aquesta lectura ha sigut molt densa i complicada, va anar molt bé comentar-la a classe absns de fer el comentari.