És suficient l’educació??segons Levin i Kelley l’educació, la formación d’una persona al llarg de la vida és molt important però no detterminant, ja que no per més estudis que tinguis seràs la persona més competent a l’hora d’entar al mercat laboral. T’ajudarà, evidentment, però necesites certs factors complementaris per poder ser competent en tots sentits.
Avui més que mai els que som mestres exercim la tasca de fer competents als nostres alumnes/as, no???Segons les competències bàsiques tots els nens i totes les nenes al finalitzar la formació obligatòria han de ser competents en...les competències comunicatives, competències metodològiques ( matemàtiques, tractament de la informació...), competències personals ( d’autonomia i iniciativa) i competències específiques centrades en conviure i habitar el món.
Tot això els mestres ho hem de trballar des de l’escola, des de treball cooperatiu, entre tots i totes, aquell treball en el que tots i totes som partíceps, peren decicions i tirem la feina i els aprenentatges endavant.
Els dos autors venen a dir el mateix que amb les competències ( factors complementaris), és a dir, que l’educació ha de servir per complementar el fet de ser més crítics alhora d’anar a votar, decidir i pensar, per donar igualtat d’oportunitats... però ho reflecteixen als anys 80 als EUA on l’educació es veia com el “kit” per tirar el país endavant, deien que si tenien més educació s’igualarien a altres països europeus o al Japó i que farien que el seu fos molt més fort. Ells demostren com una empresa japonesa instal·lada als EuA és més productiva perquè aprofita més el que té, és a dir, dóna molta més confiança als treballadors, ells no treballen en cadena, sinó que treballen en equip, tots decideixen coses, treballen just en el temps, tots reben formació i el resultat final surt entre tots, no perquè cada un hagi participat en una petita part d’un procés en cadena, sinó perquè tots/es han participat en tot ell.
Pel que fa al segon text, el d’en Navarro, “ La mal enomenada reforma del “xec escolar” a Suècia, ens convida a fer una visita a les reformes educatives i les lleis educatives de Suècia versus la que ens volien col·lar a nosaltres quan Artur Mas es va pesentar a la presidència de la Generalitat al 2006.
Navarro, fa un repàs de com han sigut les reformes educatives des de finals dels 80’ a Suècia. Es veu clarament que a Suècia aposten per l’educació, per la bona educació, per la qualitat d’aquesta, però com a tot arreu, això depén de qui governi. Quan el govern va canviar de color a Suècia, aquests decideixen descentralitzar el poder de l’educació i el cedeixen a cada municipi. El Govern donava recursos però no deia en què se’ls havien de gastar, això impulsa que les escoles privades agafin pes, a més s’inventen el dret a l’el·lecció d’escoles per part dels pares per poder estalviar-se pressupost en educació. Donen als pares drets d’escollir l’escola a la qual volen portar al seu fill i diuen que l’Ajuntament ho financia, però no els hi donen en mà sinó que es donava a cada escola en funció dels alumnes que tenia. Per tant comença la competitivitat per fer que més alumnes/as vagin a la meva escola, fet que no s’havia produït mai abans. A més, aquesta privatització també fomenta que qui acabi escollin escola no siguin els pares sinó les pròpies escoles, llavors, on està el dret?? Per sort el fet de fer-la de cada municipi, fa que municipis que són governats per partits socialdemócrates vagin fent canvis progressius, per tal de tornar l’educació al seu lloc. No permeten que les escoles privades puguin escollir qui va a les seves escoles,tornen a fomentar l’igualtat d’oportunitats i l’educació de qualitat a tot arreu.
Tots aquests fets fan inviables qualsevol tipus de reforma semblant al nostre país, on l’educació privada és d’un 38% vers la de Suècia que només en té un 7% ( dades fins al 2003), on la variabilitat de la qualitat de l’educació és tan reduïda a Suècia i tan gran a Catalunya ( fins i tot, diu Navarro, el pitjor de Catalunya és molt pitjor que el pijor de Suècia),on el concepte de beca i d’educació per a tothom es remet a una juda i només per alguns ( i, encara gràcies)...per tots aquests motius i molts més era impossible poder impulsar una reforma, encara que fos mínima, com la de Suècia, ja que nosaltres estem a anys llum i més que ho esterem si no donem estavilitat a cap reforma educativa, ja que com ja sabem canviem tant de llei com de partit polític...penós!!!
Avui més que mai els que som mestres exercim la tasca de fer competents als nostres alumnes/as, no???Segons les competències bàsiques tots els nens i totes les nenes al finalitzar la formació obligatòria han de ser competents en...les competències comunicatives, competències metodològiques ( matemàtiques, tractament de la informació...), competències personals ( d’autonomia i iniciativa) i competències específiques centrades en conviure i habitar el món.
Tot això els mestres ho hem de trballar des de l’escola, des de treball cooperatiu, entre tots i totes, aquell treball en el que tots i totes som partíceps, peren decicions i tirem la feina i els aprenentatges endavant.
Els dos autors venen a dir el mateix que amb les competències ( factors complementaris), és a dir, que l’educació ha de servir per complementar el fet de ser més crítics alhora d’anar a votar, decidir i pensar, per donar igualtat d’oportunitats... però ho reflecteixen als anys 80 als EUA on l’educació es veia com el “kit” per tirar el país endavant, deien que si tenien més educació s’igualarien a altres països europeus o al Japó i que farien que el seu fos molt més fort. Ells demostren com una empresa japonesa instal·lada als EuA és més productiva perquè aprofita més el que té, és a dir, dóna molta més confiança als treballadors, ells no treballen en cadena, sinó que treballen en equip, tots decideixen coses, treballen just en el temps, tots reben formació i el resultat final surt entre tots, no perquè cada un hagi participat en una petita part d’un procés en cadena, sinó perquè tots/es han participat en tot ell.
Pel que fa al segon text, el d’en Navarro, “ La mal enomenada reforma del “xec escolar” a Suècia, ens convida a fer una visita a les reformes educatives i les lleis educatives de Suècia versus la que ens volien col·lar a nosaltres quan Artur Mas es va pesentar a la presidència de la Generalitat al 2006.
Navarro, fa un repàs de com han sigut les reformes educatives des de finals dels 80’ a Suècia. Es veu clarament que a Suècia aposten per l’educació, per la bona educació, per la qualitat d’aquesta, però com a tot arreu, això depén de qui governi. Quan el govern va canviar de color a Suècia, aquests decideixen descentralitzar el poder de l’educació i el cedeixen a cada municipi. El Govern donava recursos però no deia en què se’ls havien de gastar, això impulsa que les escoles privades agafin pes, a més s’inventen el dret a l’el·lecció d’escoles per part dels pares per poder estalviar-se pressupost en educació. Donen als pares drets d’escollir l’escola a la qual volen portar al seu fill i diuen que l’Ajuntament ho financia, però no els hi donen en mà sinó que es donava a cada escola en funció dels alumnes que tenia. Per tant comença la competitivitat per fer que més alumnes/as vagin a la meva escola, fet que no s’havia produït mai abans. A més, aquesta privatització també fomenta que qui acabi escollin escola no siguin els pares sinó les pròpies escoles, llavors, on està el dret?? Per sort el fet de fer-la de cada municipi, fa que municipis que són governats per partits socialdemócrates vagin fent canvis progressius, per tal de tornar l’educació al seu lloc. No permeten que les escoles privades puguin escollir qui va a les seves escoles,tornen a fomentar l’igualtat d’oportunitats i l’educació de qualitat a tot arreu.
Tots aquests fets fan inviables qualsevol tipus de reforma semblant al nostre país, on l’educació privada és d’un 38% vers la de Suècia que només en té un 7% ( dades fins al 2003), on la variabilitat de la qualitat de l’educació és tan reduïda a Suècia i tan gran a Catalunya ( fins i tot, diu Navarro, el pitjor de Catalunya és molt pitjor que el pijor de Suècia),on el concepte de beca i d’educació per a tothom es remet a una juda i només per alguns ( i, encara gràcies)...per tots aquests motius i molts més era impossible poder impulsar una reforma, encara que fos mínima, com la de Suècia, ja que nosaltres estem a anys llum i més que ho esterem si no donem estavilitat a cap reforma educativa, ja que com ja sabem canviem tant de llei com de partit polític...penós!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario