Primer comentari relacional: "Tasca difícil".

Des del primer dia de classe que ens vàrem començar a endinsar en el món de l’economia. Però no tota classe d’economia, sinó aquella que repercuteix diàriament en les nostres vides, aquella que podem veure reflectida en el dia a dia. Aquest fet ens ha conduit a debatre dia a dia, notícies que escoltàvem a la ràdio, que llegíem als diaris o que simplement ens preocupaven, com l’Euribor de les nostres hipoteques o les noves polítiques sobre els impostos.

Treballant en aquestes polítiques hem entrat en la màquina del temps i hem pogut comprovar que aquestes no són tan noves com creiem. la primera relació que n'he extret de la classe, el dossier i del llibre que estic llegint de Manel Castells “ La era de la informació, Vol. I” és la crisi que es va patir quan Afganistan va tancar l’aixeta del petroli a la dècada dels 70’. En aquells moments va haver-hi una forta pujada dels preus del petroli i, per tant, una forta amenaça d’inflació constant de tots els preus en general. S’havien de prendre mesures i realitzar una reforma d’estructuració de la economia. Aquestes van passar per globalitzar els mercats, enfundar la lògica capitalista ( treure els màxims beneficis del treball i el capital), intensificar la productivitat ( just in time, produir només allò que es demana en el moment en què es demana) i un recolzament Estatal per augmentar la productivitat i fer més competents les economies nacionals.

Un altre fet relacional entre les tres fonts de documentació i coneixement és el naixement d’internet , la societat en xarxa i la societat d’informació:

En primer lloc, els inicis d’internet, com ja vam parlar a classe van ser purament militars, volien una línia que ningú pogués interceptar i per això no en podia haver només una sinó moltes. Aquestes xarxes de relació, que no es van veure prou eficients pel departament de defensa, han sigut avui en dia l’element clau de la revolta estructuracional. M’explico: a partir de totes aquestes vies el coneixement s’ha fet extensible a tothom i això ha provocat la revolució en els mercats globals, en la investigació, en el coneixement, en els descobriments, això és la nova societat de la informació on tots obtenim el coneixement connectats en xarxa. Finlàndia va veure aquesta revolució en els mercats com a una aposta segura per invertir-hi i molt, i d’això ja fa 35 anys. Van invertir en gent amb Graus d'estudis superiors, gent que aportés innovacions en el seu país per poder-les exportar després, aquí és on es veu com la revolució tecnològica aportarà més feina però a aquells més qualificats, amb més estudis. Una cosa semblant va passar a Xina ja fa molts anys, segons explica M.Castells en el seu llibre: “ Xina al 1430 tenia un munt d’invents per l’època en la què vivien, anaven força avançats, però la burocràcia ho va veure com un mal per la societat, es temien les revoltes dels ciutadans i ho van frenar, us imagineu com seria Xina ara???” Amb això també tenim un exemple claríssim de l’estatisme (on el control de l’excedent el té l’Estat) i de la societat dual, on les diferències entre gent amb estudis i sense estudis cada cop s'eccentua més a l'hora d'accedir al món laboral.

En segon lloc, la societat de la informació, on tothom té accés a aquesta informació i al coneixement i que, per un altre costat, també fa molt més gran la diferenciació dels qui encara no la tenen. Aquesta societat és en la que estem immersos ara mateix, hem de ser conscients que les noves tecnologies ja són el pa de cada dia, el plat que cada dia ens posen a taula i de les que hem d'aprendre molt, sobretot en el terreny educatiu per poder avançar, per fer una societat més innovadora i més crítica amb tot el que té davant. Aprendre per conèixer, per saber diferenciar allò que és útil del que no ho és i aprendre a utilitzar i a recorre a tots els recursos que les noves tecnologies ens brinda per tal de dur a terme les polítiques educatives en les que ens trobem. Com deia Castells en la roda de premsa: " si els alumnes/as tenen internet i l'escola també, que no quedi només en què en tenen, sinó que s'uneixin"!

Motivar als alumnes/as per tal que obtinguin coneixement i per tenir ganes de obtindre'l és evident que és la nostra feina , però les polítiques educatives i les reformes han de ser des de la nostra posició, a peu d'aula, i no des dels despatxos!